Recull de paraules

  Portem 65 dies de confinament i mentrestant miro el món des de la finestra, he tingut temps de pensar, de meditar, d’assaborir tots els moments amb intensitat. Ara quan miro fora sento cantar els ocells, observo els arbres frondosos i respiro profundament, els dies han anat succeint un redera l’altre, hi ha hagut dies de pluja i tempestes, altres d’un sol radiant i esplendorós, dies en els que em sentia joiosa i activa, d’altres amb mal d’esquena, mal de cap i molt irascible. Tot segueix el seu curs i es va repetint i poc a poc tot s’ha anat fonent com el ble d’una espelma.

Avui el sol llueix amb força, a fora s’encén el dia, els carrers s’omplen de gent, contemplo els arbres frondosos i la ginesta que creix amb força. Obro els ulls com unes taronges i la llum del mati m’encega, a fora el món continua i els dies van passant. M’arrepenjo a la barana del meu balcó i miro lluny, més enllà de l’horitzó. No ho sé però encara tot és confús i jo segueixo, dubto, vacil.lo, barrino i em qüestiono una i mil vegades l’existència humana, el perquè de tantes coses, busco la realitat i l’autenticitat en cada espai i en cada moment.

  Avui fa 35 dies de confinament, això vol dir més d’un mes, vaig passar d’uns primers dies amb molta energia i ganes de fer coses, em vaig posar davant dels fogons fent receptes de cuina, vaig fer ganxet, vaig ordenar calaixos i armaris, vaig fer gimnàstica, ioga, ball i pilates i una gran quantitat d’activitats que m’ocupaven tot el dia, sentia necessitat i ganes d’estar a casa, de pau i d’introspecció, estava cansada dels dies sempre iguals, de les mateixes sensacions, els mateixos colors... Tenia ganes de sortir d’una roda que poc a poc m’ofegava i em paralitzava i quasi sense pensar no era del tot conscient d’una situació greu i mortífera que ens persegueix, he viscut submergida en cada moment, aprofitant i traient suc de cada minut mentre faig balanç de moltes coses. Ara ja han passat molts dies i començo a sentir-me inquieta i neguitosa amb moltíssimes ganes d’estirar les cames i caminar. La meva percepció ara ha canviat i sento que ja ha arribat la primavera, el perfum de...

24/07/19 Sóc aquí a l’aeroport esperant des de fa 6h. Ens hem menjat una fruita acompanyada d’una mica de pa i jo un Sprite per variar. Després hem tornat a esperar. Aquí no hi ha gaire gent, només un home gran que està assegut en una cadira i va pesant figues i de tant en tant es demana una cervesa. Aquest aeroport és petit i no té gairebé res. He carregat el mòbil i he parlat amb l’Emma i amb la Rosa, he anat al lavabo, he passejat, he arreglat la maleta i m’he canviat de roba. Després continuem esperant. He caminat enrera per recordar molt minuts i moments inesborrables; la gent del carrer, en bicicleta, en tuc-tuc, en taxi-brousse, en carro… el moviment constant i una activitat inacabable i frenètica. Les petites botigues plenes de brutícia, menjars i estris de tota mena, els carrers obscurs amb llum d’espelma i plens de sotracs, de fang i de pedres que interrompen el pas. De tant en tant, circula un cotxe que precipitadament i sense parar atenció interromp el nostre pas. És com un...

  Avui és el nostre últim dia. Surto a fora i veig el Tovo fent neteja del seu cotxe acuradament i amb molt detall. Ens rep com sempre amb un somriure i la seva mirada càlida, no ens fan falta paraules perquè ens entenem a la perfecció i és pacient i educat. Anem a esmorzar i després ens posem en marxa. No és un dia massa mogut, avui tinc ganes de tranquil·litat, vull el “mora-mora” d’aquesta illa, respirar i acabar de gaudir de les imatges, els silencis i els somriures, quedar-me amb el record dels carrers en moviment, de la terra roja, les olors impregnants i els colors… Parem per dinar. Avui el Tovo menja amb nosaltres i demanem pizza i Coca-Cola. Ens explica que després anirà amb una parella que són xinesos i que a l’estiu té molta feina, de fet treballa des de l’abril fins a l’octubre i la resta de l’any ens comenta que li agrada molt cuinar. Sempre gaudim de la seva companyia perquè és una persona extremadament atenta i discreta, es nota que li agrada xerrar i té curiosi...

  Avui és el meu aniversari, un dia mogudet i ple d’aventures i emocions. Per sort avui ha sortit el sol que llueix amb força. Esmorzem i després ens acomiadem d’aquesta illa amb platjes tropicals de sorra blanca i palmeres, unes platjes de les que per mala sort no hem pogut gaudir tant com haguéssim volgut. Agafem la piragua que ens du a “ l’Illa de Ste Marie ” i mentrestant intento copsar cada minut amb la càmara del mòbil, retenir cada sensació i cada record. Quan arribem agafem el tuc-tuc fins arribar a un hotel que hem reservat i on deixem les nostres coses. Seguidament, tot caminant, anem a preguntar quan sortirà el proper vaixell i ens diuen que fins dissabte no en surt cap i llavors anem a l’oficina de l’aeroport i preguntem si hi ha algun vol i ens diuen que no n’hi ha cap fins dijous, però que hi ha un vol privat i que hem d’anar a l’hotel “Bora-Princess” per informar-nos. Agafem un tuc-tuc i ens dirigim a aquest hotel, preguntem i ens diuen que sí, que efectiva...

 Sembla que el temps no millora i és ventós. A estones plou i d’altres para però sobretot el vent bufa amb força i això no és una bona notícia. Ens aixequem i anem a esmorzar que per cert triguen una mica. Aquí el temps s’atura i tot és “mora-mora”, el ritme encara és molt més lent que a Madagascar i ens ho hem de prendre amb calma. Volem fer un tomb per l’illa i mirem el mapa. Aquesta és una illa on la gent hi va principalment per reposar, veure balenes i fer buceig. Ens endinsem per un camí estret i fangós envoltat de petites casetes, el vent bufa amb força i hi ha estones que és insoportable. Pugem en una torre on s’hi pot veure una bona panoràmica i trobem una parella de belgues que ens fan algunes fotos. Després xerrem una estona amb ells i els hi expliquem que el dia 25 hem d’agafar el nostre avió fins a Barcelona. Esperem una bona estona mentre prenem un refresc, fins que veiem que la tempesta minva una mica i llavors baixem i seguim la nostra ruta, passem per un far...

  Avui matinem molt, la vista és espectacular i estem arran de mar, són les 6h de la matinada i fem unes fotos de la sortida de sol. Contemplo aquesta vista tan meravellosa i m’adono que estem sols davant del mar, el so de les ones ens acompanya ara a ritme pausat i el sol poc a poc va sortint amb més força. Estem sols i emocionats contemplant la calma i el silenci i quedem encantats veient aquest panorama tan esplèndid. Esmorzem, carreguem maletes i anem fins on sortirà el nostre vaixell per anar a “ L’Illa de Santa Maria ”, on volem estar-hi dos dies. En teoria el vaixell surt a les 11h però això només és la teoria i la veritat és que són les 8h del matí, tenim temps per fer fotografies, per menjar alguna cosa, per descansar i fins i tot per comprar collarets. També comprem plàtans, aigua i un bocata. Cap a les 11:30h comencem a carregar maletes però això no s’acaba fins al cap d’una hora, el vaixell surt a la 1 i triga unes 3h fins arribar a “Santa Marie”, quan arribem aga...

 Avui és el tercer i l’últim cap de setmana en aquesta illa i sembla que torna a sortir el sol. Fem maletes i anem a esmorzar i per sort ens atenen una mica millor que ahir. Fem ruta, primer fins a Tamatave , una ciutat molt important i on hi ha molta activitat comercial i s’exporta vainilla, pebre, cafè, sucre… Parem per dinar i aquest cop, a diferència d’altres llocs, ens serveixen molt depressa. Aquest és un Fast-Food i és molt occidental, les persones que hi treballen porten totes el mateix uniforme, van ben vestits i força polits. Demanem una pizza i ens la seveixen en poca estona. Tot és correcte i molt endreçat, tot i que observant acuradament m’adono de la mica de ronya que hi ha en els cantos de la taula. Després voltem una mica i ens entretenim fent mes fotos, he de dir que aquesta és una ciutat amb poc encant: és caòtica i desordenada, una barreja entre moderna i malgache i molt industrial. Tornem a pujar al cotxe i aquest cop anem cap a “ Mahambo ” i les carre...

Ens llevem ben d’hora i ens vestim, aquest cop amb pantalons llargs, sabata tancada, xubasquero i una motxilla. Avui és un dia humit i fa fredor. Aquí tot està moll i ple de verdet, estem en plena jungla!!! Anem a esmorzar i triguen una bona estona en servir-nos,  des de la finestra del restaurant veiem el Tovo que està netejant el seu cotxe i ja està a punt, s’ha posat un gorro de llana, uns pantalons llargs, una jaqueta impermeable i unes bones bambes, això del gorro de llana em sembla exagerat ja que la temperatura és fresqueta però no tant.  Sortim a fora i ens fiquem al cotxe. Ens trobem amb el guia que ens va fer la visita ahir i és el que ens farà la d’avui. Tots junts anem al “ Parc Natural d’Andasibe-Matandia ”. Aquest és el 7è i l’últim que visitem, és frondós, dens i humit, amb grans falgueres i rierols. Ens endinssem al bosc amb el que serà el nostre guia en aquesta visita pel parc, ens ensenya els tipus de lemurs que hi ha. En aquest parc hi ha concretament 11 esp...