Recull de paraules

Ens despertem a Antsirabe, és el tercer i últim cop que estem en aquest hotel i fem camí fins Andasibe , avui el dia sembla que és una mica més fresc i fins i tot podria ser que plogués. Canviem de cotxe, aquest és un Toyota 4x4 i sembla que és una mica més nou, esperem que vagi millor. Després de dinar anem a visitar la “ Reserva Especial de Peyeras ”, la visita és curta però interessant, ens ensenyen molts tipus de camaleons i ens els posem a sobre per fer-nos fotos, són bonics i acolorits, són animals especialment quiets i amb una pell molt gruixuda, també ens ensenyen alguna serp, finalment veiem un cocodril i acabem la visita. Avui el dia és humit i una mica plujós, cau un xirimiri constant  però no molesta, més endavant parem en un poble i visitem el mercat, les parades com sempre repletes de fruites i verdures, els pollastres amunt i avall i d’altres a dintre les seves gàbies. La gent passejant pels carrers humits, fangosos i plens de ronya, cotxes, bicicletes, pouse-pous...

Avui ens llevem molt d’hora i anem a esmorzar, sembla que el sol treu l’ullet i en el cel no es dibuixa cap núvol, el que vol dir que també serà un dia assoleiat, intentem fer via i marxar ràpidament ja que ens espera un llarg camí fins  Antsirabe . Davant de la porta de l’hotel hi ha les noies que venen samarretes, tot i la seva insistència i perseverància aconseguim ficar-nos al cotxe i arrancar. És un dia d’aquests de ruta on veus moltes coses però tot des de la finestra i és com una pel·lícula en que no ho pots gaudir de la mateixa manera; de totes maneres continuen essent emocionants i enriquidores. El Tovo condueix depressa i sense parar, té molta pràctica esquivant els bonys i molta agilitat. De tant en tant parem i aquest cop vaig al lavabo, un lavabo peculiar i molt cutre, em rento les mans i bec aigua, comprem una papaia a una noia molt joveneta que va envoltada de nens i veiem una fruita tropical que ja no me’n recordo com es diu, també comprem plàtans. Mirem per la f...

Ens aixequem molt d’hora i esmorzem. Veiem per últim cop a la nostra cambrera que ens rep amb un somriure d’orella a orella i ens porta el compte, paguem, recollim les maletes i esperem… Ens passem una bona estona esperant ja que sembla que no són tan puntuals com han dit, però finalment ens recullen i anem a l’altre hotel on hi ha els holandesos. Allà tornem a esperar, badem, mirem per la finestra, xerrem, mirem el rellotge.... i el temps va passant, al cap d’ una hora  començen a carregar els gips i finalment sortim a les 8h. Fem alguna parada pel camí i aprofitem per fer un pipí, altres vegades també parem quan hi ha alguna cosa interessant o curiosa i veiem uns nois que van amb un carro i els seus cebús, s’aturen i s’hi posen bé perquè els hi fem una foto i seguim camí, ara el xòfer posa música i els holandesos no paren de xerrar, no entenc absolutament res del que diuen però sembla que estan molt animats i contínuament  van fent fotos. Jo miro i observo, em concentro e...

Comencem el dia ben d’hora i el sol brilla amb força, és dilluns de la segona setmana i fem un bon esmorzar, la nostra cambrera ens serveix amb amabilitat i no deixa de somriure,  quan acabem ens dona 2 entrepans que haviem demanat ahir (són per l’excursió que farem avui, precisament al famós parc de “ Tsingy de Bemaraha ”). Ben d’hora ens venen a buscar els guies del grup d’holandesos, ens reunim amb ells i tots junts anem fins al “Tsingy”. Abans de començar ens posem l’arné i comencem el nostre camí. El Tsingy és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1990 i vol dir “lugar donde no se puede caminar descalzo”. Està rodejat dels rius Tsiribihina i el Manamboho. També ens explica el guia que és una muntanya sagrada i que no es pot assenyalar amb el dit. Això es diu “fady”, que vol dir tabú. Ens explica que són uns cims punxeguts i espectaculars fets de pedres calcàries i que fa milions d’anys era un fons marí de quan l’illa estava submergida per la part nord-oest, en l’...

Esmorzem i seguim la ruta, avui és Diumenge, el segon Diumenge que estem a Madagascar i sembla que el sol i la calor segueix. Avui anem fins a Bekopaka . Sortim una estona per anar cap a la costa i fer algunes fotos, no tenim gaire estona però ens agrada copsar cada moment amb la càmera i quan acabem accelerem el pas per arribar a l’hotel, a l’entrada unes noies ens volen vendre samarretes i ens tallen el pas, són insistents i ens persuadeixen amb el seu somriure, nosaltres intentem esquivar com podem, cosa que no és gens fàcil però finalment ho aconseguim. El Tovo ens està esperant i d’una revolada ens agafa les maletes i ens saluda amb un somriure. Comencem el nostre camí i al cap de poca estona veiem els primers Baobabs. Aquests arbres són altíssims i impressionants, fan uns 25 m. d’alçada i entre 5 i 11 metres de diàmetre del tronc. Poden viure entre 800 i 1000 anys i alguns fins i tot 5000. Són arbres impactants considerats sagrats pels africans i semblen arbres plantats al ...

Avui miraculosament em trobo molt millor, em sento plena d’energia i felicitat. Hem esmorzat tranquil·lament, en aquest hotel són tremendament amables i servicials i el servei és molt bo. Fem les maletes i carreguem, el Tovo ja ens està esperant i com sempre ens rep amb un somriure, em pregunta com em trobo i com he dormit, és amable i atent i ens explica que el seu germà és metge i que li ha donat el nom d’unes pastilles que van bé per la diarrea. Avui també és un dia de ruta i… molt llarg, anem cap a Morondava . Per sort jo em trobo bé i puc gaudir de les vistes i obrir els ulls com dues taronges. Veiem el paisatge (aquest cop bastant desèrtic) i com sempre algunes coses que ens sorprenen, les  carreteres estan plenes de gent que contínuament passegen amunt i avall sense cap ordre,carreguen paquets, animals i els nens van  sempre agrupats.  Fem parada per dinar a Miandrizavo. Després parem en un pont i veiem des-de lluny gent que busca or, hi ha gent de totes edats des ...