MADAGASCAR | 15/07/19

Comencem el dia ben d’hora i el sol brilla amb força, és dilluns de la segona setmana i fem un bon esmorzar, la nostra cambrera ens serveix amb amabilitat i no deixa de somriure, quan acabem ens dona 2 entrepans que haviem demanat ahir (són per l’excursió que farem avui, precisament al famós parc de “Tsingy de Bemaraha”).

Ben d’hora ens venen a buscar els guies del grup d’holandesos, ens reunim amb ells i tots junts anem fins al “Tsingy”.

Abans de començar ens posem l’arné i comencem el nostre camí. El Tsingy és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1990 i vol dir “lugar donde no se puede caminar descalzo”. Està rodejat dels rius Tsiribihina i el Manamboho. També ens explica el guia que és una muntanya sagrada i que no es pot assenyalar amb el dit. Això es diu “fady”, que vol dir tabú.

Ens explica que són uns cims punxeguts i espectaculars fets de pedres calcàries i que fa milions d’anys era un fons marí de quan l’illa estava submergida per la part nord-oest, en l’època juràssica.

Per tant podem veure fòssils, lemurs, rat-penats i plantes endèmiques de Madagascar.

Avui els sol pica de valent i les gotes de suor em van caient insistentment, el camí és llarg però no es fa gens pesat, és distret i hi ha molta roca.

Arribem a dalt on hi ha unes bones vistes i ens quedem meravellats mirant per totes bandes. Fem fotos a dojo i gaudim de l’espectacularitat d’aquest lloc.

Després passem per un pont penjant i he de dir que a part del Pont de Rupit, aquest és el meu primer pont i em fa una mica d’impressió; sense pensar-m’ho gaire el passo intentant no mirar a baix, sé que l’alçada és considerable i la veritat es que em produeix una certa inquietud. Hi ha gent que el passa tranquil·lament, fins i tot alguns aixequen els braços i caminen a pas lleuger.

A l’altre banda el Manel m’espera i aprofita per fer-me una foto. Tot i tenir el cor encongit per aquesta situació, la sensació no deixa de ser única i fantàstica.

Ara anem baixant entre les roques on hi ha coves i trossos amb ombra. Fem servir la llanterna i arribem en un lloc tranquil on reposem, bevem aigua, ens eixuguem la suor i després mengem el nostre entrepà, mentre estem asseguts una mangosta es passeja al voltant nostre i ens fa companyia durant tota l’estona, els holandesos li donen menjar i riuen i xerren contínuament.

Un cop recompostos anem de tornada.

L’experiència ha estat molt positiva i tot i ser una via ferrada no era gens difícil i el temps m’ha passat volant, el que més m’ha molestat avui ha estat la intensa calorada que no ens ha deixat ni un instant.

Ens porten fins a l’hotel, estic abatuda, acalorada i suada. Aprofito per rentar una mica de roba i després em dutxo, ara em sento nova i fresca com si m’hagués tret 10 anys de sobre. Reposo una mica m’entre espero al Manel i després anem a sopar.

Quan acabem anem a dormir.

Tsingy de Bemaraha

Pont penjat