Recull de paraules

Avui hem vist la “ Reserva Natural d’Anja ”, aquest cop tenim 2 guies: un noi i una noia molt jovenets, la noia fa molta broma i ens explica què vol dir “mora-mora”, això és una paraula molt típica aquí que vol dir “poc a poc”, una cosa molt normal en aquest país en el que t’has de prendre les coses amb molta calma. Fem una visita d’unes 2 hores aproximadament i la veritat avui veiem molts lemurs i els podem observar atentament i també fotografiar sense cap problema. Veiem el lemur catta que és el de la cua ratllada, veiem tombes, coves i també una gran varietat d’animals com camaleons, infinitat d’ocells i alguna granota. La noia ens explica moltes coses dels lemurs. Ens diu que són omnivors, diurns i viuen en grups. També ens explica que les que dominen són les femelles, emeten un so molt característic i de 3 maneres diferents: un per aparellar-se, un altre per atacar i un tercer quan algú del grup es mor o desapareix. M’encanta  la gran quantitat de lemurs que veig. Despr...

Primer dia de la setmana i avui primer Parc Natural a Ranomafana , fangós i d’arbres alts, hi ha falgueres, bambú gegant, rèptils, camaleons, orquídees… Caminem i podem percebre que hi ha algún lemur, però dificilment es poden veure ja que s’amaguen entre els arbres i costa fotografiar-los. En aquest parc el lemur típic és el “lemur daurat de bambú”, són molt petits, són diurns i s’alimenten de bambú i viuen en grups, tenim un guia que ens acompanya tot fent-nos una explicació. Seguim caminant i podem veure alguns insectes, algún camaleó i moltes plantes endèmiques, la vegetació com sempre és abundant, llàstima que m’he quedat amb les ganes de veure més lemurs!!! Fem una parada i ens asseiem, mentresstant veiem una mangosta que no para de passejar-se i li fem moltes fotos!!! Aquest parc no està malament, peró m’esperava veure més lemurs i estic un pel decebuda, tot i que penso que és el primer parc i ja en veurem més. Anem a dinar a Ranomafana on també hi fem una passejada i p...

Avui com sempre ens aixequem d’hora, fem un esmorzar amb vistes al mar i fem unes fotos a la platja. Ara estem en un lloc tranquil exactament a la costa est. El nostre dia avui consisteix en fer un passeig en piragua pel “ Canal de Pangalames ”. Quan arribem pujem a la piragua i ens fem unes fotos. Avui portem 3 guies: 2 que van remant la piragua i un que ens va fent l’explicació de tot el recorregut, parla un francès molt fluid i es nota que és el que dirigeix. Ens explica que aquest canal va ser construït pels francesos entre l’any 1896-1904 i que té 665 km de llarg i va fins a Tamatave. Pel camí mentre anem contemplant el paisatge ens va explicant el tipus de vegetació que hi ha, veiem palmeres i vegetació frondosa al voltant del canal, també pescadors i alguns peixos. Parem en algún poblat on els nens ens persegueixen i s’enganxen a nosaltres com paparres, com és normal amb moltes ganes de vendre alguna cosa, ens sedueixen amb els seus encants i la seva insistència i finalment ...

Avui ens aixequem d’una revolada; al Manel no li ha sonat el despertador i corrents ens rentem la cara i fem les maletes. Ens emportem un bocata per dinar i marxem. El nostre guia ens espera per portar-nos a l’estació de tren. Ens trobem milers de persones fent cua per agafar el bitllet. Un autèntic caos. Avui el dia és fosc i humit, ara tinc fred i m’entra mal d’estómac, tot i així això és una aventura millor que qualsevol atracció del “Port Aventura” o del “Tibidabo”; això és la realitat, és el que hi ha, el que es palpa; normalment ho veiem en documentals però avui és real, és autèntic. Hi ha una gran quantitat de gent que puja als vagons: nens, adults, gallines i turistes curiosos que treuen el cap per la finestra. El paisatge és humit de terra fangós i negrós, on podem gaudir de plantacions d’arròs, de tè i palmeres amb una selva exhuberant i frondosa, i de tant en tant veiem nens que corren descalços amunt i avall saludant al tren i sempre amb un somriure.  Aquest trajecte...

Segueix el bon temps i la temperatura és bona. Després d’un bon  esmorzar tipus continental agafem maletes i continuem. Fem una volta per Antsirabe. Visitem la Catedral, un passeig molt important, la Plaça de la Independència i el luxós “Hotel Balneari”. Després fem una visita en un taller de pedres precioses i en comprem alguna, ens ensenyen unes tortugues immenses que semblen estàtues de pedra i mentrestant anem fent fotos amunt i avall. Seguidament el Tovo aparca el cotxe davant del mercat on nosaltres decididament i amb molta il·lusió baixem amb les nostres càmares i no parem de fer fotos, els mercats tenen un atractiu especial amb les seves parades repletes de fruites i verdures que ens impregnen amb la seva olor forta i a vegades pudent, els colors que no deixen de sorprendre’ns per les seves tonalitats i una gran quantitat de gent i d’animals que passeja amunt i avall formant part d’aquest paissatge tan animat i enèrgic. L’espectacle és fantàstic i divers amb colors i...

Continuem la nostra ruta, avui camí cap a Antsirabe . Fem fotos de les vistes des del cotxe i parem en un poble on no deixem de fer fotos i fem un passeig. Veiem els nens com van a l’escola amb les seves bates de colors i després anem a dinar en un restaurant on és típic el foi-gras; aquest restaurant es diu “Coin du Foi Gras”, el més típic en aquest poble. Mengem ànec acompanyat d’arròs i ens costa 40.000 Ar (10€). Per cert, aquest poble es diu “ Behenjy ”. Continuem el nostre camí i parem en un poble que es diu “ Ambatolampy ” per visitar un taller on fonen l’alumini i en fan olles i figures. Nosaltres comprem una “granota d’alumini”. Aquí les condicions de treball són pèssimes, amb perills constants i continuament. Continuem i parem per fer-nos unes fotos amb unes nenes molt boniques que carreguen sacs d’herbes al cap. Aquí ser un infant no és cap impediment per treballar, i nens, mares, homes, tothom treballa i molt dur i en condicions pèssimes. Sembla que la seva misèria no els im...