MADAGASCAR | 9/07/19

Avui hem vist la “Reserva Natural d’Anja”, aquest cop tenim 2 guies: un noi i una noia molt jovenets, la noia fa molta broma i ens explica què vol dir “mora-mora”, això és una paraula molt típica aquí que vol dir “poc a poc”, una cosa molt normal en aquest país en el que t’has de prendre les coses amb molta calma.

Fem una visita d’unes 2 hores aproximadament i la veritat avui veiem molts lemurs i els podem observar atentament i també fotografiar sense cap problema. Veiem el lemur catta que és el de la cua ratllada, veiem tombes, coves i també una gran varietat d’animals com camaleons, infinitat d’ocells i alguna granota.

La noia ens explica moltes coses dels lemurs. Ens diu que són omnivors, diurns i viuen en grups. També ens explica que les que dominen són les femelles, emeten un so molt característic i de 3 maneres diferents: un per aparellar-se, un altre per atacar i un tercer quan algú del grup es mor o desapareix. M’encanta  la gran quantitat de lemurs que veig.

Després ens ensenyen algún camaleó i també algún insecte curiós.

Finalment i molt cordialment s’acomiaden de nosaltres amb un somriure i com sempre esperant una recompensa.

Hem dinat allà mateix en un restaurant on hi ha taules a l’exterior i gaudim d’unes bones vistes i rodejats de muntanyes, a les taules del voltant hi ha uns quants turistes i alguns d’ells espanyols i d’altres francesos i americans.  

Hem continuat la nostra ruta per camins bonyeguts i difícils, unes quantes hores per paisatges àrids i diferents i un color de terra vermellosa. No deixo ni un moment de mirar sorpresa per la finestra, sense deixar passar detall i embriagant-me de tota l’essència d’aquest panorama tan bell i d’aquests camins tortuosos.

Malgrat tinc el cos adolorit de tants bonys i sotracs no deixo de gaudir a cada minut.

Finalment i després de recórrer aquestes carreteres inacabables i tortuoses arribem a “Ecolodge Camp Catta”, un lloc preciós on ens hi quedem a dormir amb uns bugalows increïbles. L’habitació té una mosquitera i és de somni!!!, deixem les nostres coses i anem a fer un tomb, fem fotos. En aquest indret es respira calma i poc a poc va caient la tarda. Anem per camins rogencs que ens deixen veure la gran immensitat d’aquest espai i les seves muntanyes, a ritme pausat assaborim cada racó i respirem profundament.

Anem a visitar un poble que està al costat. El Manel fa fotos a unes dones i parla amb elles, la gent aquí és amable i pausada, agraeixen qualsevol cosa i no tenen malícia.

Els colors de tarda són preciosos i plens de tonalitats i matisos i nosaltres els volem copsar amb la nostra cámara.

No tan sols és aquest indret, també les persones que fan que sigui un lloc ple de màgia.

Continuem caminant i veiem una escola, després un camp de futbol on un munt de nens juguen alegrement.

Anem a sopar, ja que a partir de les 6 p.m. la il·luminació és precària.

Després de sopar intento mirar la guia i escriure alguna cosa, la veritat em costa molt ja que la llum és tan tènue que cada cop m’hi veig menys i se’m creuen les lletres. Finalment tanco el llibre i desisteixo, la veritat és que em fan mal els ulls de tan forçar i ho deixo correr.

Animals de la Reserva Natural d'Anja