MADAGASCAR | 6/07/19

Avui ens aixequem d’una revolada; al Manel no li ha sonat el despertador i corrents ens rentem la cara i fem les maletes. Ens emportem un bocata per dinar i marxem.

El nostre guia ens espera per portar-nos a l’estació de tren. Ens trobem milers de persones fent cua per agafar el bitllet. Un autèntic caos. Avui el dia és fosc i humit, ara tinc fred i m’entra mal d’estómac, tot i així això és una aventura millor que qualsevol atracció del “Port Aventura” o del “Tibidabo”; això és la realitat, és el que hi ha, el que es palpa; normalment ho veiem en documentals però avui és real, és autèntic. Hi ha una gran quantitat de gent que puja als vagons: nens, adults, gallines i turistes curiosos que treuen el cap per la finestra. El paisatge és humit de terra fangós i negrós, on podem gaudir de plantacions d’arròs, de tè i palmeres amb una selva exhuberant i frondosa, i de tant en tant veiem nens que corren descalços amunt i avall saludant al tren i sempre amb un somriure.

 Aquest trajecte és llarg però meravellós i fantàstic, ple de sensacions i emocions que no podré oblidar i quan para el tren en una estació hi ha milers de persones esperant i oferint-te menjars i fruites de tota mena, també espècies diverses i una infinitat increïble d’aliments. Els turistes curiosos s’ho miren sense deixar de prémer el botó de la seva càmera i tot seguit se sent un xiulet i tothom s’afanya a pujar al tren que ara es torna a posar en marxa.

Estic aquí asseguda al tren, incòmode, fastiguejada i amb un mal d’estómac constant. He anat com 25 vegades al lavabo i em sento dèbil i feble, malgrat tot segueixo pensant que això és una experiència increïble. 

Han passat moltes hores i per fi cap a mig matí s’ha aixecat el dia i el sol comença a escalfar,  sento aquest caliu i els raigs de sol com mica en mica acaronen la meva pell humida, ara gaudeixo d’aquest plàcid moment, per fi la llum il·lumina el paisatge i les falgueres agafen un to platejat. Encara ens queda una llarga ruta.

Aquest trajecte és llarg, dura unes 10h. aproximadament, però malgrat tot no es fa pesat en cap moment, tot són sorpreses i emocions constants, sensacions màgiques i perfums de tota mena, en fi, un viatge inoblidable.

Acabem aquest trajecte i ens ve a buscar el Tovo.

Estem fatigats però també emocionats.

Dormim a Manakara.

Tren de Manakara