Recull de paraules

Ens hem aixecat d’hora i aquest és el darrer dia aquí, després d’esmorzar recollim les nostres maletes i les posem al cotxe, avui tenim una ruta llarga fins a Antsirabe.  És un dia llarg i feixug on pràcticament tot el dia no veiem res més que carretera i a sobre no em trobo gens bé i tinc tot el dia mal de ventre i diarrea,  tenim una ruta de 10h. i  contínuament fem paradetes ja que no aguanto el dolor de panxa, en alguns moments quasi insuportable, per sort el  Tovo m’entén i fa el que pot parant cada dos per tres, però jo intento aguantar-me al màxim ja que tenim un camí molt llarg, bec aigua, miro per la finestra, m’endormisco..., en fí intento passar les hores com puc per oblidar-me del meu malestar. Fem just una parada curta per dinar, menjo alguna cosa i em prenc una pastilla que va bé per la diarrea, també aprofito per anar al lavabo i després anem a comprar aigua, tornem a pujar al cotxe.  Miro per la finestra i observo la varietat de paisatges, despré...

Com sempre ens llevem molt d’hora i gaudim d’un esmorzar espectacular, una bona manera de començar el dia amb molt bona energia.  Primer de tot anem a visitar el “ Parc Nacional d’Isalo ”, amb un guia que s’esforça molt per explicar-nos fil per randa moltes coses. En aquest parc es pot gaudir d’unes vistes àrides i rocoses, el paisatge és espectacular. Pel camí veiem baobabs miniatura, insectes pal, camaleons, tombes sagrades… Fem una parada per dinar, aquí hi ha bastants turistes però el lloc és bonic i a més estem envoltats de lèmurs, aquests són els típics de cua ratllada i no tenen cap problema en acostar-se, osigui que podem fer infinitat de fotos en mil posicions i en diferents angles. El dinar com de costum és exquisit amb unes brotxetes de carn de cebú i com és habitual acompanyades d’arròs, de postres mengem pinya. Gaudim de la natura, l’aire fresc i els lèmurs que contínuament passegen amunt i avall tot buscant alguna cosa per rosegar. Després de descansar i pode...

Avui és dimecres i sembla que farà un bon sol, esmorzem tranquil.lament mentre observem els lemurs. Quan acabem anem a visitar la “ Reserva de Tsaronoro ”, comencem d’hora i anem acompanyats de dos guies: un noi i una noia, són molt joves i tenim una mica de problema amb la comunicació ja que no dominen gaire el francès, de totes maneres fan grans esforços per explicar-nos tot el que poden i  ens van explicant totes les plantes i també perquè serveixen, ens ensenyen també aquesta meravellosa muntanya, una paret de granit de 800 m. d’alçada, és espectacular i alguns experts s’atreveixen a fer escalada, quan arribem a dalt veiem unes vistes que són una meravella i aprofitem per fer fotografies mentre descansem i respirem profundament, la sensació és intensa… Quan anem de baixada ens aturem en un poble amb casetes de color rogenc, els nens juguen i corren i una dona gran m’ensenya les figures de metall que fan i jo li compro una coseta, m’encanta la seva innocència i tot i ser una don...