MADAGASCAR | 11/07/19

Com sempre ens llevem molt d’hora i gaudim d’un esmorzar espectacular, una bona manera de començar el dia amb molt bona energia.

 Primer de tot anem a visitar el “Parc Nacional d’Isalo”, amb un guia que s’esforça molt per explicar-nos fil per randa moltes coses. En aquest parc es pot gaudir d’unes vistes àrides i rocoses, el paisatge és espectacular.

Pel camí veiem baobabs miniatura, insectes pal, camaleons, tombes sagrades…

Fem una parada per dinar, aquí hi ha bastants turistes però el lloc és bonic i a més estem envoltats de lèmurs, aquests són els típics de cua ratllada i no tenen cap problema en acostar-se, osigui que podem fer infinitat de fotos en mil posicions i en diferents angles.

El dinar com de costum és exquisit amb unes brotxetes de carn de cebú i com és habitual acompanyades d’arròs, de postres mengem pinya. Gaudim de la natura, l’aire fresc i els lèmurs que contínuament passegen amunt i avall tot buscant alguna cosa per rosegar.

Després de descansar i poder contemplar els lemurs d’aprop continuem la segona part del camí i aquest cop la vegetació canvia radicalment: el voltant del riu està ple de palmeres, falgueres i boscos tropicals que acompanyen un camí empedrat, veiem 2 piscines naturals; “la blava” i després “la negra” i per acabar “La Cascada de les Nymphes” on hi raja un broll d’aigua considerable, la veritat és molt bonic i dona frescor.

Després anem de tornada i veiem algún lemur més.

Avui arribem relativament d’hora i tinc temps de rentar roba, de dutxar-me en aigua gelada i de fer un tomb pel poble. El clima aquí és fantàstic, un aire sec i àrid, una mica ventós i perfecte per eixugar la roba. Després de descansar una mica anem al poble on podem observar el bullici de la gent que camina amunt i avall, grups d’homes menjant alguna cosa, nens sortint de l’escola, gallines passejant pel mig del carrer, parades de menjar…

Mica en mica la llum es va apagant i els colors es fonen, nosaltres tornem i sopem a les 6:30 p.m., sembla molt d’hora però aquí no hi pots fer gaire cosa més i després de sopar és com si el dia ja s’acabés, la llum s’afluixa i costa llegir.

Agafo la roba que he estès a la barana i l’entro dintre la cambra, torno a sortir, aquest cop miro cap amunt, veig les estrelles que immensament ens rodegen, aquest cel és infinit i es respira pau i silenci.

Vaig a dormir i ho faig plàcidament i recordant l’essència de cada minut.

Un lavabo molt peculiar i a l'aire lliure

                                                  Parc Nacional d'Isalo

                                                         Paisatge d'Isalo

                                       De cami cap a la "Cascade de les Nymphes"