Recull de paraules

Avui el sol llueix amb força, a fora s’encén el dia, els carrers s’omplen de gent, contemplo els arbres frondosos i la ginesta que creix amb força. Obro els ulls com unes taronges i la llum del mati m’encega, a fora el món continua i els dies van passant. M’arrepenjo a la barana del meu balcó i miro lluny, més enllà de l’horitzó. No ho sé però encara tot és confús i jo segueixo, dubto, vacil.lo, barrino i em qüestiono una i mil vegades l’existència humana, el perquè de tantes coses, busco la realitat i l’autenticitat en cada espai i en cada moment.

  Avui fa 35 dies de confinament, això vol dir més d’un mes, vaig passar d’uns primers dies amb molta energia i ganes de fer coses, em vaig posar davant dels fogons fent receptes de cuina, vaig fer ganxet, vaig ordenar calaixos i armaris, vaig fer gimnàstica, ioga, ball i pilates i una gran quantitat d’activitats que m’ocupaven tot el dia, sentia necessitat i ganes d’estar a casa, de pau i d’introspecció, estava cansada dels dies sempre iguals, de les mateixes sensacions, els mateixos colors... Tenia ganes de sortir d’una roda que poc a poc m’ofegava i em paralitzava i quasi sense pensar no era del tot conscient d’una situació greu i mortífera que ens persegueix, he viscut submergida en cada moment, aprofitant i traient suc de cada minut mentre faig balanç de moltes coses. Ara ja han passat molts dies i començo a sentir-me inquieta i neguitosa amb moltíssimes ganes d’estirar les cames i caminar. La meva percepció ara ha canviat i sento que ja ha arribat la primavera, el perfum de...

24/07/19 Sóc aquí a l’aeroport esperant des de fa 6h. Ens hem menjat una fruita acompanyada d’una mica de pa i jo un Sprite per variar. Després hem tornat a esperar. Aquí no hi ha gaire gent, només un home gran que està assegut en una cadira i va pesant figues i de tant en tant es demana una cervesa. Aquest aeroport és petit i no té gairebé res. He carregat el mòbil i he parlat amb l’Emma i amb la Rosa, he anat al lavabo, he passejat, he arreglat la maleta i m’he canviat de roba. Després continuem esperant. He caminat enrera per recordar molt minuts i moments inesborrables; la gent del carrer, en bicicleta, en tuc-tuc, en taxi-brousse, en carro… el moviment constant i una activitat inacabable i frenètica. Les petites botigues plenes de brutícia, menjars i estris de tota mena, els carrers obscurs amb llum d’espelma i plens de sotracs, de fang i de pedres que interrompen el pas. De tant en tant, circula un cotxe que precipitadament i sense parar atenció interromp el nostre pas. És com un...

  Avui és el nostre últim dia. Surto a fora i veig el Tovo fent neteja del seu cotxe acuradament i amb molt detall. Ens rep com sempre amb un somriure i la seva mirada càlida, no ens fan falta paraules perquè ens entenem a la perfecció i és pacient i educat. Anem a esmorzar i després ens posem en marxa. No és un dia massa mogut, avui tinc ganes de tranquil·litat, vull el “mora-mora” d’aquesta illa, respirar i acabar de gaudir de les imatges, els silencis i els somriures, quedar-me amb el record dels carrers en moviment, de la terra roja, les olors impregnants i els colors… Parem per dinar. Avui el Tovo menja amb nosaltres i demanem pizza i Coca-Cola. Ens explica que després anirà amb una parella que són xinesos i que a l’estiu té molta feina, de fet treballa des de l’abril fins a l’octubre i la resta de l’any ens comenta que li agrada molt cuinar. Sempre gaudim de la seva companyia perquè és una persona extremadament atenta i discreta, es nota que li agrada xerrar i té curiosi...

  Avui és el meu aniversari, un dia mogudet i ple d’aventures i emocions. Per sort avui ha sortit el sol que llueix amb força. Esmorzem i després ens acomiadem d’aquesta illa amb platjes tropicals de sorra blanca i palmeres, unes platjes de les que per mala sort no hem pogut gaudir tant com haguéssim volgut. Agafem la piragua que ens du a “ l’Illa de Ste Marie ” i mentrestant intento copsar cada minut amb la càmara del mòbil, retenir cada sensació i cada record. Quan arribem agafem el tuc-tuc fins arribar a un hotel que hem reservat i on deixem les nostres coses. Seguidament, tot caminant, anem a preguntar quan sortirà el proper vaixell i ens diuen que fins dissabte no en surt cap i llavors anem a l’oficina de l’aeroport i preguntem si hi ha algun vol i ens diuen que no n’hi ha cap fins dijous, però que hi ha un vol privat i que hem d’anar a l’hotel “Bora-Princess” per informar-nos. Agafem un tuc-tuc i ens dirigim a aquest hotel, preguntem i ens diuen que sí, que efectiva...

 Sembla que el temps no millora i és ventós. A estones plou i d’altres para però sobretot el vent bufa amb força i això no és una bona notícia. Ens aixequem i anem a esmorzar que per cert triguen una mica. Aquí el temps s’atura i tot és “mora-mora”, el ritme encara és molt més lent que a Madagascar i ens ho hem de prendre amb calma. Volem fer un tomb per l’illa i mirem el mapa. Aquesta és una illa on la gent hi va principalment per reposar, veure balenes i fer buceig. Ens endinsem per un camí estret i fangós envoltat de petites casetes, el vent bufa amb força i hi ha estones que és insoportable. Pugem en una torre on s’hi pot veure una bona panoràmica i trobem una parella de belgues que ens fan algunes fotos. Després xerrem una estona amb ells i els hi expliquem que el dia 25 hem d’agafar el nostre avió fins a Barcelona. Esperem una bona estona mentre prenem un refresc, fins que veiem que la tempesta minva una mica i llavors baixem i seguim la nostra ruta, passem per un far...