21 DE MAIG DE 2020 | Dies de confinament

-

Avui el sol llueix amb força, a fora s’encén el dia, els carrers s’omplen de gent, contemplo els arbres frondosos i la ginesta que creix amb força. Obro els ulls com unes taronges i la llum del mati m’encega, a fora el món continua i els dies van passant.

M’arrepenjo a la barana del meu balcó i miro lluny, més enllà de l’horitzó. No ho sé però encara tot és confús i jo segueixo, dubto, vacil.lo, barrino i em qüestiono una i mil vegades l’existència humana, el perquè de tantes coses, busco la realitat i l’autenticitat en cada espai i en cada moment.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MADAGASCAR | 16/07/19

-
Imatge
Ens aixequem molt d’hora i esmorzem. Veiem per últim cop a la nostra cambrera que ens rep amb un somriure d’orella a orella i ens porta el compte, paguem, recollim les maletes i esperem… Ens passem una bona estona esperant ja que sembla que no són tan puntuals com han dit, però finalment ens recullen i anem a l’altre hotel on hi ha els holandesos. Allà tornem a esperar, badem, mirem per la finestra, xerrem, mirem el rellotge.... i el temps va passant, al cap d’ una hora  començen a carregar els gips i finalment sortim a les 8h. Fem alguna parada pel camí i aprofitem per fer un pipí, altres vegades també parem quan hi ha alguna cosa interessant o curiosa i veiem uns nois que van amb un carro i els seus cebús, s’aturen i s’hi posen bé perquè els hi fem una foto i seguim camí, ara el xòfer posa música i els holandesos no paren de xerrar, no entenc absolutament res del que diuen però sembla que estan molt animats i contínuament  van fent fotos. Jo miro i observo, em concentro e...
Més informació

MADAGASCAR | 6/07/19

-
Imatge
Avui ens aixequem d’una revolada; al Manel no li ha sonat el despertador i corrents ens rentem la cara i fem les maletes. Ens emportem un bocata per dinar i marxem. El nostre guia ens espera per portar-nos a l’estació de tren. Ens trobem milers de persones fent cua per agafar el bitllet. Un autèntic caos. Avui el dia és fosc i humit, ara tinc fred i m’entra mal d’estómac, tot i així això és una aventura millor que qualsevol atracció del “Port Aventura” o del “Tibidabo”; això és la realitat, és el que hi ha, el que es palpa; normalment ho veiem en documentals però avui és real, és autèntic. Hi ha una gran quantitat de gent que puja als vagons: nens, adults, gallines i turistes curiosos que treuen el cap per la finestra. El paisatge és humit de terra fangós i negrós, on podem gaudir de plantacions d’arròs, de tè i palmeres amb una selva exhuberant i frondosa, i de tant en tant veiem nens que corren descalços amunt i avall saludant al tren i sempre amb un somriure.  Aquest trajecte...
Més informació

MAIG 2020 | Dies de confinament

-
  Portem 65 dies de confinament i mentrestant miro el món des de la finestra, he tingut temps de pensar, de meditar, d’assaborir tots els moments amb intensitat. Ara quan miro fora sento cantar els ocells, observo els arbres frondosos i respiro profundament, els dies han anat succeint un redera l’altre, hi ha hagut dies de pluja i tempestes, altres d’un sol radiant i esplendorós, dies en els que em sentia joiosa i activa, d’altres amb mal d’esquena, mal de cap i molt irascible. Tot segueix el seu curs i es va repetint i poc a poc tot s’ha anat fonent com el ble d’una espelma.
Més informació