MADAGASCAR | 22/07/19

 Sembla que el temps no millora i és ventós. A estones plou i d’altres para però sobretot el vent bufa amb força i això no és una bona notícia.

Ens aixequem i anem a esmorzar que per cert triguen una mica. Aquí el temps s’atura i tot és “mora-mora”, el ritme encara és molt més lent que a Madagascar i ens ho hem de prendre amb calma.

Volem fer un tomb per l’illa i mirem el mapa. Aquesta és una illa on la gent hi va principalment per reposar, veure balenes i fer buceig. Ens endinsem per un camí estret i fangós envoltat de petites casetes, el vent bufa amb força i hi ha estones que és insoportable.

Pugem en una torre on s’hi pot veure una bona panoràmica i trobem una parella de belgues que ens fan algunes fotos. Després xerrem una estona amb ells i els hi expliquem que el dia 25 hem d’agafar el nostre avió fins a Barcelona.

Esperem una bona estona mentre prenem un refresc, fins que veiem que la tempesta minva una mica i llavors baixem i seguim la nostra ruta, passem per un far, per camins que creuen amb d’altres i per casetes que semblen de pessebre.

Aquesta illa és petita, amb una vegetació frondosa i verda i plena de camins i dreçeres.

Anem cap a la platja i ens fiquem en un hotel que té restaurant, l’home del restaurant parla francès, és alt i ben plantat, d’uns 60 o 70 anys i porta un ull tapat com un pirata, porta els dits de les mans amb anells d’or i vesteix elegantment; una camisa blanca i uns pantalons de color ocre. Parla molt i ens explica moltes coses, nosaltres l’entenem a mitges però el que queda clar és que volem dinar. Em sorprèn la seva presència però sobretot el que m’impacta més és el seu ull tapat, com un pirata!!!

El dinar triga molt a arribar i esperem ben bé dues hores, tenim temps de xerrar, d’observar, de mirar el mòbil, tot i que l’espera es fa més que llarga aquest lloc és peculiar i únic amb una decoració dels anys 40 i amb música incluida també de l’època. Finalment arriba el nostre àpat, uns spaguettis a la carbonara i un tè amb canyella.

Xino-xano seguim el nostre camí i arribem relativament d’hora al nostre “Lodge”, descansem una mica tot i que el Manel està neguitós i no crec que aconsegueixi relaxar-se. 

Anem a sopar i parlem amb el Phillipe que ens diu que segur que no sortirà cap vaixell fins divendres, llavors parla amb la companyia d’aviació i li diuen que no hi ha avions fins dijous, intenta trucar a un amic seu que té una avioneta però ara està de viatge a Suïssa, total un desastre!!! Inclús parla amb el Tovo i li explica la situació, realment no sabem que fer!!! Ell ens recomana que demà al matí anem a “l’Ille de Ste Marie”, per estar més a la vora d’on surten els vaixells.

Tot i que és un home molt generós i fa tot el que pot per trobar una solució, la cosa no pinta bé i estem preocupats. El Manel està pàl.lid, capficat i neguitós, la situació no és fàcil ja que tenim el temps molt just i continua el temporal.

Intentarem dormir, el que si que està clar es que demà anem a Ste.Marie.

Baboo Village, "Illa de Nattes"

Gaudint de l'illa, mora-mora...