MADAGASCAR | 24/07/19, 25/07/19 i 26/07/19

24/07/19

Sóc aquí a l’aeroport esperant des de fa 6h. Ens hem menjat una fruita acompanyada d’una mica de pa i jo un Sprite per variar. Després hem tornat a esperar. Aquí no hi ha gaire gent, només un home gran que està assegut en una cadira i va pesant figues i de tant en tant es demana una cervesa.

Aquest aeroport és petit i no té gairebé res. He carregat el mòbil i he parlat amb l’Emma i amb la Rosa, he anat al lavabo, he passejat, he arreglat la maleta i m’he canviat de roba.

Després continuem esperant.

He caminat enrera per recordar molt minuts i moments inesborrables; la gent del carrer, en bicicleta, en tuc-tuc, en taxi-brousse, en carro… el moviment constant i una activitat inacabable i frenètica. Les petites botigues plenes de brutícia, menjars i estris de tota mena, els carrers obscurs amb llum d’espelma i plens de sotracs, de fang i de pedres que interrompen el pas. De tant en tant, circula un cotxe que precipitadament i sense parar atenció interromp el nostre pas.

És com un recorregut al passat però amb costums africanes que no deixen de ser diferents. És la vida al carrer en tots els sentits i tots els colors, la gent descalça amunt i avall travessant per qualsevol indret, carregant paquets i gallines i els nens tots amb les seves bates per anar a l’escola, sempre saludant-te amb un somriure i amb un “watsa” que vol dir turista en malgache.

Han estat uns dies intensos, plens d’emocions a flor de pell, amb el so dels lemurs, la diversitat d’espècies de camaleons, els baobabs impressionants i meravellosos.

No tinc paraules per descriure tot el que he sentit en aquest temps, només que ha estat una càrrega d’emocions una darrera l’altra, per la diversitat en quan a paisatges, desde palmeres fins a paisatges secs i àrids i fins i tot muntanyes d’una alçada considerable.

Ha estat un cúmul de sensacions, la majoria posititves, on hem compartit vehícle amb el Tovo, on hi hem passat llargues hores i dies, gaudint sempre de la seva simpatia i generositat, i a qui li hem de donar les gràcies ja que ens ha ensenyat l’essència i les costums d’aquest país i ha fet que aquest viatge sigui més senzill i enriquidor.

Aquest viatge ha superat amb escreix les meves espectatives i cada dia ha estat com un regal per a mi; varietat de fruites, d’aliments, els dies recorrent camins amb el 4x4, la via ferrada, el viatge en tren de Manakara…

Per fi surt el nostre vol a les 3h.25am., descansem i dormim i al voltant de les 7h. arribem a l’aeroport de Nairobi.

25/07/19

Aeroport de Nairobi 6h.50am. Sortida cap a Doha 5h.20pm, una mica més de 10h.d’espera.

Continua la nostra espera, ara mateix a l’aeroport de “Nairobi”, Kènia. Portem des d’ahir a la tarda tancats en un aeroport o un altre, passant els moments com podem, fent becaines i passejant amunt i avall mentre ens entretenim mirant botiguetes, ara d’objectes de Kènia. Descansem i tornem a seure. Això és com un malson que no s’acaba mai. He tingut temps de llegir-me un llibre, de mirar el mòbil, de menjar, d’observar la gent que passa amunt i avall amb les seves vestimentes originals i diverses; el seu rostre és fosc i diferent amb cossos musculats i forts.

Després de moltes hores de contemplació, meditació, reflexions i un llarguíssim dia confinats a l’aeroport, finalment surt el nostre vol ara cap a Doha.

26/07/19

Ja hem arribat  a l’aeroport de “Doha”, Qatar. Aquest aeroport és ampli i luxós, els seients estan encoixinats amb bellut i el terra està tan polit i brillant que quasi t’hi pots veure reflectit, el decorat canvia completament i la gent també, hi ha moltes dones amb burka i niqab, homes executius i turistes de diferents parts del món, aquí blancs, africans, musulmans i orientals es barregen, l’aire que es respira és ostentós i esplendorós i tot agafa un to una mica occidental. 

Aquí  hi passem tan sols un parell d’hores. 

Agafem l’avió a la 1.40am i tenim quasi 7 hores de vol.

Són les 7:35 a.m.

Arribem a Barcelona, tot segueix i  l’aeroport està replè de gent que esperen el seu vol, són els que comencen les vacances a l’agost.

Truquem al Kike que no triga en arribar i ens porta a casa, de camí anem xerrant.

Arribem a casa i veiem a l’Emma i el Blues.