MADAGASCAR | 4/07/19
Continuem la nostra ruta, avui camí cap a Antsirabe. Fem fotos de les vistes des del cotxe i parem en un poble on no deixem de fer fotos i fem un passeig. Veiem els nens com van a l’escola amb les seves bates de colors i després anem a dinar en un restaurant on és típic el foi-gras; aquest restaurant es diu “Coin du Foi Gras”, el més típic en aquest poble. Mengem ànec acompanyat d’arròs i ens costa 40.000 Ar (10€).
Per cert, aquest poble es diu “Behenjy”. Continuem el nostre camí i parem en un poble que es diu “Ambatolampy” per visitar un taller on fonen l’alumini i en fan olles i figures. Nosaltres comprem una “granota d’alumini”. Aquí les condicions de treball són pèssimes, amb perills constants i continuament.
Continuem i parem per fer-nos unes fotos amb unes nenes molt boniques que carreguen sacs d’herbes al cap. Aquí ser un infant no és cap impediment per treballar, i nens, mares, homes, tothom treballa i molt dur i en condicions pèssimes. Sembla que la seva misèria no els impedeix oferir-te un somriure sempre gratificant.
Comença a fer-se fosc i fem carretera fins a Antsirabe on ens quedem a dormir. Primer busquem un restaurant per menjar alguna cosa i ens costa molt trobar-lo ja que els carrers són foscos i plens de sotracs, però finalment trobem un Fast-Food on hi mengem un sandwich i bebem un refresc. Després anem a l’hotel; aquest cop molt millor que el de “Tana”, amb wifi, aigua calenta i una habitació gran i espaiosa. Per acabar, també dir que l’atenció al client és més que bona i que són molt amables.
🌍🌍🌍
Antsirabe
Per cert, aquest poble es diu “Behenjy”. Continuem el nostre camí i parem en un poble que es diu “Ambatolampy” per visitar un taller on fonen l’alumini i en fan olles i figures. Nosaltres comprem una “granota d’alumini”. Aquí les condicions de treball són pèssimes, amb perills constants i continuament.
Continuem i parem per fer-nos unes fotos amb unes nenes molt boniques que carreguen sacs d’herbes al cap. Aquí ser un infant no és cap impediment per treballar, i nens, mares, homes, tothom treballa i molt dur i en condicions pèssimes. Sembla que la seva misèria no els impedeix oferir-te un somriure sempre gratificant.
Comença a fer-se fosc i fem carretera fins a Antsirabe on ens quedem a dormir. Primer busquem un restaurant per menjar alguna cosa i ens costa molt trobar-lo ja que els carrers són foscos i plens de sotracs, però finalment trobem un Fast-Food on hi mengem un sandwich i bebem un refresc. Després anem a l’hotel; aquest cop molt millor que el de “Tana”, amb wifi, aigua calenta i una habitació gran i espaiosa. Per acabar, també dir que l’atenció al client és més que bona i que són molt amables.
🌍🌍🌍
Antsirabe
- 3a ciutat més gran de Madagascar
- Significa “lloc de molta sal”
 |
| les nenes carregant els sacs |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada