MADAGASCAR | 13/07/19

Avui miraculosament em trobo molt millor, em sento plena d’energia i felicitat.

Hem esmorzat tranquil·lament, en aquest hotel són tremendament amables i servicials i el servei és molt bo.

Fem les maletes i carreguem, el Tovo ja ens està esperant i com sempre ens rep amb un somriure, em pregunta com em trobo i com he dormit, és amable i atent i ens explica que el seu germà és metge i que li ha donat el nom d’unes pastilles que van bé per la diarrea.

Avui també és un dia de ruta i… molt llarg, anem cap a Morondava.

Per sort jo em trobo bé i puc gaudir de les vistes i obrir els ulls com dues taronges.
Veiem el paisatge (aquest cop bastant desèrtic) i com sempre algunes coses que ens sorprenen, les  carreteres estan plenes de gent que contínuament passegen amunt i avall sense cap ordre,carreguen paquets, animals i els nens van  sempre agrupats. 
Fem parada per dinar a Miandrizavo.

Després parem en un pont i veiem des-de lluny gent que busca or, hi ha gent de totes edats des de nens petits fins persones d’uns 60 anys, ens veuen i ens observen i els nens corren i s’ens acosten amb deliri i agitació, volen fer-se fotos amb nosaltres i ens miren encuriosits posant especial atenció en el nostre rostre i la nostra figura, la seva mirada és intensa i dolça i el seu somriure és constant i desprèn bondat i alegria, després de fer les fotos pertinents els hi donem una propina que ells molt amablement ens agraeixen. 
També observem el riu, concretament el riu “Sakeny”, mirem des de dalt i veiem les dones rentant roba, els nens banyant-se i aprofitant l’aigua per omplir les ampolles de plàstic, la roba estesa al voltant del riu...
Aquest panorama em deixa bocabadada i la tarda poc a poc va agafant un to ataronjat.
Anem fent  ruta tot parant sovint i donant ampolles buides de plàstic als nens que passen contínuament i corren al voltant del cotxe.

Continuem la nostra ruta fins a Morondava, ciutat de la costa/oest i que dona al “Canal de Mozambic” i on molt aprop hi ha l’Avinguda dels Baobabs.

En aquesta ciutat es respira un altre ambient, bé, un ambient de platja, les cases són de palla i hi ha música pel carrer, bars, restaurants i botiguetes de souvenirs. No cal dir-ho que hi ha gent per totes bandes i miris on miris, són com formiguetes que no paren, hi ha bullici i agitació i la música sona estrepitosament i sense parar.

Arribem al nostre hotel, amb vistes al riu i una habitació molt bonica, deixem les nostres coses i anem a sopar.

Tornem a l’hotel, mirem pel nostre balconet que dona al riu, respiro profundament mentre observo, anem a dormir.

La vida al riu