MADAGASCAR | 17/07/19

Avui ens llevem molt d’hora i anem a esmorzar, sembla que el sol treu l’ullet i en el cel no es dibuixa cap núvol, el que vol dir que també serà un dia assoleiat, intentem fer via i marxar ràpidament ja que ens espera un llarg camí fins  Antsirabe.

Davant de la porta de l’hotel hi ha les noies que venen samarretes, tot i la seva insistència i perseverància aconseguim ficar-nos al cotxe i arrancar.

És un dia d’aquests de ruta on veus moltes coses però tot des de la finestra i és com una pel·lícula en que no ho pots gaudir de la mateixa manera; de totes maneres continuen essent emocionants i enriquidores. El Tovo condueix depressa i sense parar, té molta pràctica esquivant els bonys i molta agilitat. De tant en tant parem i aquest cop vaig al lavabo, un lavabo peculiar i molt cutre, em rento les mans i bec aigua, comprem una papaia a una noia molt joveneta que va envoltada de nens i veiem una fruita tropical que ja no me’n recordo com es diu, també comprem plàtans. Mirem per la finestra i observem el paissatge i els seus canvis, mentrestant anem fent fotos intentant copsar cada imatge.

Parem per dinar com sempre i com és habitual mengem alguna cosa acompanyada d’arròs, concretament aquest cop demano pollastre, que per cert és un pollastre amb cuixes primetes però amb un gust molt saborós. 

Continuem i veiem el paisatge de tarda, el sol com es va apagant i la llum que minva, les carreteres plenes de gent amunt i avall i els pobles agitats.

El Tovo condueix ràpidament amb molta agilitat i destresa, agafa el volant amb una mà i amb l’altre es menja un plàtan, té reflexos i suposo que moltes ganes d’arribar.

Arribem a Antsirabe, aquest cop cansats i cruixits, és tard i no tenim gana i el que volem es reposar. Anem a l’habitació i ens mengem la papaia.

 

El Manel comprant una papaia