MADAGASCAR | 14/07/19

Esmorzem i seguim la ruta, avui és Diumenge, el segon Diumenge que estem a Madagascar i sembla que el sol i la calor segueix. Avui anem fins a Bekopaka.

Sortim una estona per anar cap a la costa i fer algunes fotos, no tenim gaire estona però ens agrada copsar cada moment amb la càmera i quan acabem accelerem el pas per arribar a l’hotel, a l’entrada unes noies ens volen vendre samarretes i ens tallen el pas, són insistents i ens persuadeixen amb el seu somriure, nosaltres intentem esquivar com podem, cosa que no és gens fàcil però finalment ho aconseguim.

El Tovo ens està esperant i d’una revolada ens agafa les maletes i ens saluda amb un somriure.

Comencem el nostre camí i al cap de poca estona veiem els primers Baobabs. Aquests arbres són altíssims i impressionants, fan uns 25 m. d’alçada i entre 5 i 11 metres de diàmetre del tronc. Poden viure entre 800 i 1000 anys i alguns fins i tot 5000.

Són arbres impactants considerats sagrats pels africans i semblen arbres plantats al revés.

Parem per fer unes fotos en un baobab que és “l’amoroso”, son 2 baobabs entrellaçats,  evidentment són immensos i nosaltres som com formiguetes al seu costat.

Seguim fent camí i passant per pobles on hi ha petites casetes de palla que semblen tretes d’un pessebres. Els terres són empedrats i plens de polseguera. 

Parem per travessar un riu i mentrestant el Manel es beu un suc de coco, aquí veiem multitud de gent que espera: turistes de molts països, gent autoctòna esperant per passar el riu i nens descalços demanant caritat o intentant vendre’t alguna cosa. Mentre esperem gaudim de l’espectacle, ens asseiem,observem, fem un mos, bevem aigua i ens remullem la cara.

Durant aquest trajecte el sol escalfa i ens fa suar i després un cop embarquen els cotxes travessem el riu.

Parem per dinar. Al restaurant hi ha molts turistes, fins i tot japonesos i espanyols. La meva sensació avui és de ser forastera, la gent com sempre s’agrupa en multituds.

Tornem a agafar el cotxe. Els camins cada cop són pitjors i el cotxe bota sense parar, està ple de bonys, de sotracs, de bassals d’aigua… Tinc el cos adolorit i el cotxe no deixa de fer sorolls, finalment se sent un cop fort i estrany i el cotxe s’atura. 

El Tovo baixa de seguida i l’intenta reparar. Treu les eines i es col·loca a sota el cotxe, com una formiga intenta una i mil vegades buscar una solució, però sembla que el cotxe no vol arrencar. Després para el cotxe al mig del camí formant una caravana de 4x4 i la gent encuriosida surt dels  cotxes  i ens pregunten què és el que ha passat.

Els xofers xerren amb ell i miren a veure si es pot fer alguna cosa, s’hi passen una bona estona doncs aquí la noció del temps és diferent, sembla que no podem seguir amb el nostre cotxe i evidentment tampoc amb el nostre xòfer que portarà el cotxe cap a Morondava per reparar-lo.

Nosaltres ara seguim fins a Bekopaka amb un viatge organitzat d’holandesos i ara sí, una mica perduts sense el Tovo. De totes maneres ens porten al nostre “Hotel des Orchidees” amb un bungalow que està força bé, això si, amb una llum tènue i un fil d’aigua. El wifi està molt bé al restaurant però quan t’hi allunyes ja estàs apanyat!!! Això sí, el servei és esplèndid i la noia que ens atén és amable i riallera.

Hem sopat tranquil·lament, mentre la nostra cambrera ens atenia a la perfecció amb una mirada dolça i amb un somriure càlid sempre atenta a qualsevol demanda. Ens hem pogut entretenir parlant per Whatsapp i després hem anat a dormir.

🌍🌍🌍

Baobab

• Se'ls hi diu arbre ampolla o arbre plantait del revés.
• És un arbre sagrat per totes les religions.
• Emmagatzema aigua en el seu tronc.

Baobab

Passant el riu

 

Intentant reparar el cotxe