MADAGASCAR | 20/07/19

 Avui és el tercer i l’últim cap de setmana en aquesta illa i sembla que torna a sortir el sol. Fem maletes i anem a esmorzar i per sort ens atenen una mica millor que ahir.

Fem ruta, primer fins a Tamatave, una ciutat molt important i on hi ha molta activitat comercial i s’exporta vainilla, pebre, cafè, sucre…

Parem per dinar i aquest cop, a diferència d’altres llocs, ens serveixen molt depressa. Aquest és un Fast-Food i és molt occidental, les persones que hi treballen porten totes el mateix uniforme, van ben vestits i força polits.

Demanem una pizza i ens la seveixen en poca estona. Tot és correcte i molt endreçat, tot i que observant acuradament m’adono de la mica de ronya que hi ha en els cantos de la taula.

Després voltem una mica i ens entretenim fent mes fotos, he de dir que aquesta és una ciutat amb poc encant: és caòtica i desordenada, una barreja entre moderna i malgache i molt industrial.

Tornem a pujar al cotxe i aquest cop anem cap a “Mahambo” i les carreteres s’han convertit en camins de carro, envoltats de petites casetes de palla i palmeres. El camí es fa llarg i feixug, ple de sotracs i bassals d’aigua i per fi arribem al nostre bungalow on crec que estem quasi sols.

L’home de l’hotel és d’orígen espanyol i es diu Sánchez. Ens explica que és de pares murcians i que va viure a Perpinyà durant molts anys. Ens ensenyen el nostre bungalow i ens pregunten a quina hora soparem.

Ens paren una taula per tots 3 i aquest cop sopem amb el Tovo que comparteix amb nosaltres una agradable vetllada. Estic contenta de sopar amb ell ja que així podem intercanviar idees i explicar coses del nostre país. És el nostre darrer tram de viatge i això m’entristeix i em dona un estat melanconiós, faig un repàs de tots els dies i m’adono que queda el trajecte fins “l’illa de Nattes” i després ja anem de retorn.

Anem a dormir.

Camí de Toamasina