MADAGASCAR | 3/07/19
Comencem el dia en aquesta ciutat caòtica. Estic una mica disgustada perquè volia dutxar-me i l’aigua surt freda, a sobre que les dutxes estan superlluny i estan fora, l’aigua surt freda, (una mica rotllo per ser el primer dia!!!) La veritat és que aquest hotel és desendreçat, llardós i gens confortable.
Després d’esmorzar, que per cert tampoc és res de l’altre món, ens vé a buscar el nostre guia el “Tovo”. Sembla que és una persona amable amb molta empatia. Pel camí ens explica coses de la seva vida i ens posa al dia del que farem avui.
Anem a Ambohimanga que està a uns 20km. de “Tana” i on hi ha el “Palau de Rova”, aquesta població està a la part alta i des d’allà s’hi poden veure bones vistes.
Quan arribem visitem el palau amb una guia que ens explica tota la història dels reis que hi van viure. És un lloc sagrat amb tombes i temples de fusta. La guia parla molt bé el francès i l’entenem quasi a la perfecció. També ens explica que la capital antigament era Ambohimanga i que a partir de l’any 1794 el rei Andrianampoimeriva va desplaçar la capital a Anantanaranivo. Gaudim de molt bones vistes i fem més fotos.
Anem a dinar a un lloc molt tranquil on quasi dinem sols i una parella home-dona ens acompanyen amb la seva música.
El menjar és copiós i m’agafo un plat típic on hi ha cebú, arròs i verdures. Tot plegat ens costa uns 60.000 Ar, osigui 15€. Encara portem cansament acumulat i anem fent sense estressar-nos, la temperatura és bona: ni fred ni calor, i la veritat és que fa sol. La pega aquí és que cap a les 6 de la tarda o abans ja es fa fosc i no hi ha res a fer.
Agafem el cotxe i jo embadalida contemplo per la finestra aquest fascinant panorama: des de la gran quantitat de gent que es passeja amunt i avall, el bullici i l’enrenou d’una ciutat viva i desendreçada, les dones que porten paquets al cap, les bicicletes, els tuc-tuc, els taxi-brousse… els galls i les gallines travessant la carretera, els mercats acolorits per les seves fruites variades i unes botiguetes brutes i petites que semblen tretes d’un pessebre.
Arribem a “Tana” i ja es fa fosc i els carrers no tenen nom i tampoc hi ha voreres. Busquem com podem un lloc per sopar entremig de la foscor i els carrers empedrats i plens de sotracs, fins que al final trobem un Fast-Food on hi mengem unes pizzes i ens costa 33.000 Ar (8,25€).
Anem a dormir.
🌍🌍🌍
Després d’esmorzar, que per cert tampoc és res de l’altre món, ens vé a buscar el nostre guia el “Tovo”. Sembla que és una persona amable amb molta empatia. Pel camí ens explica coses de la seva vida i ens posa al dia del que farem avui.
Anem a Ambohimanga que està a uns 20km. de “Tana” i on hi ha el “Palau de Rova”, aquesta població està a la part alta i des d’allà s’hi poden veure bones vistes.
Quan arribem visitem el palau amb una guia que ens explica tota la història dels reis que hi van viure. És un lloc sagrat amb tombes i temples de fusta. La guia parla molt bé el francès i l’entenem quasi a la perfecció. També ens explica que la capital antigament era Ambohimanga i que a partir de l’any 1794 el rei Andrianampoimeriva va desplaçar la capital a Anantanaranivo. Gaudim de molt bones vistes i fem més fotos.
Anem a dinar a un lloc molt tranquil on quasi dinem sols i una parella home-dona ens acompanyen amb la seva música.
El menjar és copiós i m’agafo un plat típic on hi ha cebú, arròs i verdures. Tot plegat ens costa uns 60.000 Ar, osigui 15€. Encara portem cansament acumulat i anem fent sense estressar-nos, la temperatura és bona: ni fred ni calor, i la veritat és que fa sol. La pega aquí és que cap a les 6 de la tarda o abans ja es fa fosc i no hi ha res a fer.
Agafem el cotxe i jo embadalida contemplo per la finestra aquest fascinant panorama: des de la gran quantitat de gent que es passeja amunt i avall, el bullici i l’enrenou d’una ciutat viva i desendreçada, les dones que porten paquets al cap, les bicicletes, els tuc-tuc, els taxi-brousse… els galls i les gallines travessant la carretera, els mercats acolorits per les seves fruites variades i unes botiguetes brutes i petites que semblen tretes d’un pessebre.
Arribem a “Tana” i ja es fa fosc i els carrers no tenen nom i tampoc hi ha voreres. Busquem com podem un lloc per sopar entremig de la foscor i els carrers empedrats i plens de sotracs, fins que al final trobem un Fast-Food on hi mengem unes pizzes i ens costa 33.000 Ar (8,25€).
Anem a dormir.
🌍🌍🌍
- Tana vol dir “ciutat dels 1.000 guerrers”
- “Turó Reial de Ambohimanga” és un lloc de significat històric i religiós dintre la cultura del poble malgache. Conté runes, tombes i llocs sagrats. Patrimoni Nacional de la Unesco des de 2001.
- Idioma: Malgache (tot i que parlen perfectament el francès i alguns una mica l’anglès).
- L’any 1896 va ser una colonia francesa i l’any 1960 es va independitzar formant la República de Madagascar.
 |
| l'ambient de Tana |
 |
| fent artesania... |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada